9. »Si algú fa el vot de donar un animal dels que es poden oferir al Senyor, l’animal quedarà del tot consagrat.
10. El qui ha fet el vot no podrà substituir o canviar l’animal per un altre, ni millor ni pitjor. Si el canviava per un altre, tots dos quedarien consagrats al Senyor.
11. Si ha promès de donar un animal impur dels que no es poden oferir en sacrifici al Senyor, el durà al sacerdot,
12. i aquest fixarà el valor de l’animal, més alt o més baix; en qualsevol cas, el valor de l’animal serà el que fixi el sacerdot.
13. Si el propietari vol exercir el dret de rescat, haurà de pagar el valor fixat, amb un recàrrec de la seva cinquena part.
14. »Quan algú consagri la seva casa al Senyor, el sacerdot en farà una valoració, segons l’estat de la casa. El valor de la casa serà el que fixi el sacerdot.
15. Si el qui ha consagrat la casa vol exercir el dret de rescat, haurà de pagar el valor fixat, amb un recàrrec de la seva cinquena part.
16. »Si algú consagra al Senyor un camp del seu patrimoni, se n’ha de fer la valoració segons la quantitat de gra que s’hi pot sembrar, a raó de cinquanta sicles de plata per cada cent cinquanta quilos d’ordi.
17. Si l’ha consagrat des de l’any del jubileu, aquest serà el seu valor.
18. Si el consagra passat l’any del jubileu, el sacerdot en calcularà el valor tenint en compte els anys que falten fins al pròxim jubileu.
19. Si el qui ha consagrat el camp vol exercir el dret de rescat, haurà de pagar el valor fixat, amb un recàrrec d’una cinquena part, i aquest tal recobrarà el seu camp.
20. Però si, en comptes de recuperar-lo, el ven a un altre, ja no podrà exercir mai més el dret de rescat.
21. Quan arribi l’any del jubileu i el camp quedi lliure, restarà consagrat al Senyor, com qualsevol altre dels camps que li són consagrats. Serà patrimoni sacerdotal.