Capítols

  1. 1
  2. 2
  3. 3
  4. 4
  5. 5
  6. 6
  7. 7
  8. 8
  9. 9
  10. 10
  11. 11
  12. 12
  13. 13
  14. 14
  15. 15
  16. 16
  17. 17
  18. 18
  19. 19
  20. 20
  21. 21
  22. 22
  23. 23
  24. 24
  25. 25
  26. 26
  27. 27

Antic Testament

Nou Testament

Levític 27 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

Compliment dels vots

1. El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:

2. – Comunica això als israelites:»Si algú fa un vot oferint una persona al Senyor, podrà commutar el seu vot pagant la quantitat estipulada.

3. Si és un home de vint a seixanta anys, la quantitat serà de cinquanta sicles de plata, segons la unitat de pes oficial del santuari.

4. Si és una dona, serà de trenta sicles.

5. Per un noi de cinc a vint anys, la quantitat serà de vint sicles; si és una noia, serà de deu.

6. Un nen d’un mes a cinc anys serà valorat en cinc sicles; si és una nena, en tres.

7. De seixanta anys en amunt, l’home serà valorat en quinze sicles; la dona, en deu.

8. Si el qui ha fet el vot és tan pobre que no pot pagar la quantitat establerta, presentarà la persona oferta al sacerdot i aquest la valorarà tenint en compte els mitjans del qui ha fet la prometença.

9. »Si algú fa el vot de donar un animal dels que es poden oferir al Senyor, l’animal quedarà del tot consagrat.

10. El qui ha fet el vot no podrà substituir o canviar l’animal per un altre, ni millor ni pitjor. Si el canviava per un altre, tots dos quedarien consagrats al Senyor.

11. Si ha promès de donar un animal impur dels que no es poden oferir en sacrifici al Senyor, el durà al sacerdot,

12. i aquest fixarà el valor de l’animal, més alt o més baix; en qualsevol cas, el valor de l’animal serà el que fixi el sacerdot.

13. Si el propietari vol exercir el dret de rescat, haurà de pagar el valor fixat, amb un recàrrec de la seva cinquena part.

14. »Quan algú consagri la seva casa al Senyor, el sacerdot en farà una valoració, segons l’estat de la casa. El valor de la casa serà el que fixi el sacerdot.

15. Si el qui ha consagrat la casa vol exercir el dret de rescat, haurà de pagar el valor fixat, amb un recàrrec de la seva cinquena part.

16. »Si algú consagra al Senyor un camp del seu patrimoni, se n’ha de fer la valoració segons la quantitat de gra que s’hi pot sembrar, a raó de cinquanta sicles de plata per cada cent cinquanta quilos d’ordi.

17. Si l’ha consagrat des de l’any del jubileu, aquest serà el seu valor.

18. Si el consagra passat l’any del jubileu, el sacerdot en calcularà el valor tenint en compte els anys que falten fins al pròxim jubileu.

19. Si el qui ha consagrat el camp vol exercir el dret de rescat, haurà de pagar el valor fixat, amb un recàrrec d’una cinquena part, i aquest tal recobrarà el seu camp.

20. Però si, en comptes de recuperar-lo, el ven a un altre, ja no podrà exercir mai més el dret de rescat.

21. Quan arribi l’any del jubileu i el camp quedi lliure, restarà consagrat al Senyor, com qualsevol altre dels camps que li són consagrats. Serà patrimoni sacerdotal.

22. »Si algú consagra al Senyor un camp comprat, però que no pertany al seu patrimoni,

23. el sacerdot en calcularà el valor fins a l’any del jubileu. El qui hagi comprat el camp pagarà el mateix dia la quantitat calculada i la consagrarà al Senyor.

24. Però, quan arribi l’any del jubileu, el camp passarà a ser propietat de la persona que l’havia venut i que el tenia en patrimoni.

25. »Tota valoració serà feta en sicles de plata, segons la unitat de pes oficial del santuari, que és de vint gueràs.

26. »Ningú no pot consagrar al Senyor la primera cria dels seus animals, perquè aquesta, sigui un vedell o un anyell, ja li pertany.

27. Si la primera cria és d’un animal impur, es pot rescatar pagant el preu fixat pel sacerdot, amb el recàrrec d’una cinquena part. Però si no és rescatada, el sacerdot la pot vendre al preu que havia fixat.

28. »En canvi, cap dels béns que han estat totalment consagrats al Senyor, siguin persones, animals o camps del propi patrimoni, no pot ser venut ni rescatat, perquè tot allò que ha estat consagrat totalment al Senyor és cosa molt sagrada i pertany exclusivament al Senyor.

29. Tampoc no es podrà exercir el dret de rescat sobre cap persona consagrada a l’extermini. Ha de morir irremissiblement.

Els delmes

30. »Els delmes dels sembrats i dels fruits dels arbres són del Senyor, consagrats a ell.

31. Si algú vol exercir el dret de rescat d’una part del seu delme, hi haurà d’afegir un recàrrec d’una cinquena part.

32. El delme dels ramats de vaques, d’ovelles o de cabres que el pastor marqui, és consagrat al Senyor.

33. L’animal no podrà ser substituït o canviat per un altre de millor o de pitjor. Si en canviava un per un altre, tots dos quedarien consagrats al Senyor i no podrien ser rescatats.

34. Aquests són els manaments que el Senyor va donar a Moisès per als israelites a la muntanya del Sinaí.