16. »Si algú consagra al Senyor un camp del seu patrimoni, se n’ha de fer la valoració segons la quantitat de gra que s’hi pot sembrar, a raó de cinquanta sicles de plata per cada cent cinquanta quilos d’ordi.
17. Si l’ha consagrat des de l’any del jubileu, aquest serà el seu valor.
18. Si el consagra passat l’any del jubileu, el sacerdot en calcularà el valor tenint en compte els anys que falten fins al pròxim jubileu.
19. Si el qui ha consagrat el camp vol exercir el dret de rescat, haurà de pagar el valor fixat, amb un recàrrec d’una cinquena part, i aquest tal recobrarà el seu camp.
20. Però si, en comptes de recuperar-lo, el ven a un altre, ja no podrà exercir mai més el dret de rescat.
21. Quan arribi l’any del jubileu i el camp quedi lliure, restarà consagrat al Senyor, com qualsevol altre dels camps que li són consagrats. Serà patrimoni sacerdotal.
22. »Si algú consagra al Senyor un camp comprat, però que no pertany al seu patrimoni,
23. el sacerdot en calcularà el valor fins a l’any del jubileu. El qui hagi comprat el camp pagarà el mateix dia la quantitat calculada i la consagrarà al Senyor.
24. Però, quan arribi l’any del jubileu, el camp passarà a ser propietat de la persona que l’havia venut i que el tenia en patrimoni.
25. »Tota valoració serà feta en sicles de plata, segons la unitat de pes oficial del santuari, que és de vint gueràs.
26. »Ningú no pot consagrar al Senyor la primera cria dels seus animals, perquè aquesta, sigui un vedell o un anyell, ja li pertany.
27. Si la primera cria és d’un animal impur, es pot rescatar pagant el preu fixat pel sacerdot, amb el recàrrec d’una cinquena part. Però si no és rescatada, el sacerdot la pot vendre al preu que havia fixat.
28. »En canvi, cap dels béns que han estat totalment consagrats al Senyor, siguin persones, animals o camps del propi patrimoni, no pot ser venut ni rescatat, perquè tot allò que ha estat consagrat totalment al Senyor és cosa molt sagrada i pertany exclusivament al Senyor.
29. Tampoc no es podrà exercir el dret de rescat sobre cap persona consagrada a l’extermini. Ha de morir irremissiblement.
30. »Els delmes dels sembrats i dels fruits dels arbres són del Senyor, consagrats a ell.
31. Si algú vol exercir el dret de rescat d’una part del seu delme, hi haurà d’afegir un recàrrec d’una cinquena part.