8. El Senyor s’ha proposat de destruirles muralles de Sió;la seva mà tiba la llença,no para de derruir-les.Desfà merlets i muralla,i s’esfondren tots alhora.
9. Les portes s’han enfonsat en el fang,ell ha arrencat i esmicolat forrellats.Són a l’exili el rei i els cortesans,l’oracle diví ja no responi els profetes ja no tenen visionsque els arribin del Senyor.
10. Seuen per terra en silenciels ancians de Sió,omplen de terra els seus capsi porten roba de sac.Ajupen el cap, l’acoten fins a terrales noies de Jerusalem.
11. Els ulls se’m neguen de llàgrimes,se’m remouen les entranyes,he perdut tot el coratge.La capital en ruïna!Veig infants i nadons extenuatspels carrers de la ciutat.
12. Demanen a les seves mareson tenen el pa i el vi,tot defallint, malferits,pels carrers de la ciutat,i exhalen el darrer sospira la falda de la mare.
13. Quina altra cosa puc dir-te?Amb què et podré comparar,ciutat de Jerusalem?Amb què t’igualaré per consolar-te,oh vila de Sió?La teva ruïna és immensa com la mar!Qui hi podrà posar remei?
14. Han tingut visions sobre tu els teus profetes,però tot són falsedats i futileses.Si t’haguessin mostrat els teus crims,fóra un altre el teu destí.Sobre tu veuen en somnispresagis falsos i seductors.