Capítols

  1. 1
  2. 2
  3. 3
  4. 4
  5. 5

Antic Testament

Nou Testament

Lamentacions 2 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

El Senyor destrueix Jerusalem

1. Ah! El Senyor, tot indignat,ha omplert Sió de tenebres.Ha llançat de cel a terratota l’esplendor d’Israel.S’oblida, en l’enuig, que Sióés l’escambell dels seus peus!

2. El Senyor ha assolat sense mirar-s’hitotes les viles de Jacob,ha enderrocat furiosamentles fortaleses de Judà.Ha llançat per terra i ha profanatel regne amb els governants.

3. Ha arranat, encès d’enuig,tot el poder d’Israel.El Senyor ha sostret la màque aturava l’enemic.Ha calat un foc que tot ho cremaen el poble de Jacob.

4. El Senyor tensa l’arc, com l’enemic,i el tiba amb la seva mà.Com faria un adversari,ha fet morir els millors del poble.Ha abocat tot el foc del seu enuigal santuari de Sió.

5. El Senyor, com un enemic,ha destruït Israel:ha destrossat els baluards,ha enderrocat les ciutats fortes,ha negat el país de Judàde plors i de planys.

6. Com si fos la tanca d’un hort, ha arrasat el seu temple,ha derruït el santuari.Ha esborrat a Sió la recordançade dissabtes i de festes,i, pres del seu enuig, ha menyspreatel rei i els sacerdots.

7. El Senyor ha rebutjat el seu altar,ha abandonat el santuari.Ha posat en mans dels enemicsels baluards i les muralles.Hi ha cridadissa en el templecom els dies de festa.

8. El Senyor s’ha proposat de destruirles muralles de Sió;la seva mà tiba la llença,no para de derruir-les.Desfà merlets i muralla,i s’esfondren tots alhora.

9. Les portes s’han enfonsat en el fang,ell ha arrencat i esmicolat forrellats.Són a l’exili el rei i els cortesans,l’oracle diví ja no responi els profetes ja no tenen visionsque els arribin del Senyor.

10. Seuen per terra en silenciels ancians de Sió,omplen de terra els seus capsi porten roba de sac.Ajupen el cap, l’acoten fins a terrales noies de Jerusalem.

11. Els ulls se’m neguen de llàgrimes,se’m remouen les entranyes,he perdut tot el coratge.La capital en ruïna!Veig infants i nadons extenuatspels carrers de la ciutat.

12. Demanen a les seves mareson tenen el pa i el vi,tot defallint, malferits,pels carrers de la ciutat,i exhalen el darrer sospira la falda de la mare.

13. Quina altra cosa puc dir-te?Amb què et podré comparar,ciutat de Jerusalem?Amb què t’igualaré per consolar-te,oh vila de Sió?La teva ruïna és immensa com la mar!Qui hi podrà posar remei?

14. Han tingut visions sobre tu els teus profetes,però tot són falsedats i futileses.Si t’haguessin mostrat els teus crims,fóra un altre el teu destí.Sobre tu veuen en somnispresagis falsos i seductors.

15. Els qui passen pel camíaplaudeixen la teva dissort,xiulen contents, branden el capi exclamen, tot veient Jerusalem:«¿És aquesta la qui s’havia de dir“Bellesa perfecta” i “Alegria del món”?»

16. Aquells qui et volien mal,ara es riuen de tu;xiulen satisfets i ensenyen les dentsdient: «Hem fet destrossa.Aquest és el dia que esperàvem:ja hi hem arribat!»

17. El Senyor ha fet allò que es proposava,ha complert la paraulaque havia donat feia temps:destruir sense plànyer.Els enemics se n’alegren,triomfen els opressors.

18. Crideu de tot cor al Senyor.Oh muralla de Sió,plora a llàgrima vivade nit i de dia!Que els ulls no se t’eixuguin,no paris de plorar.

19. Lleva’t i clama de nit,a cada relleu de les guàrdies.Que el teu cor es desbordi com l’aiguadavant el Senyor.Alça les mans i suplicaper la vida dels petits,que pels racons de les placesdefalleixen de fam.

20. Ella exclama: «Senyor, fixa’t en mi;quina angoixa m’has donat!»Quina dona menjaria el fruit de les entranyes,els fillets que amanyagava?Qui immolaria sacerdots i profetesen el temple del Senyor?

21. Els cadàvers de joves i vellssón estesos per les places;han caigut les joves i els nois,víctimes de l’espasa.El dia del teu enuig els has mort,els has immolat sense clemència.

22. Convoques, com en dies d’aplec,els terrors de tots costats.El dia que el Senyor s’ha indignat,ningú no ha sobreviscutd’aquells que vaig criar i amanyagar.Els ha exterminat l’enemic.