17. El Senyor ha fet allò que es proposava,ha complert la paraulaque havia donat feia temps:destruir sense plànyer.Els enemics se n’alegren,triomfen els opressors.
18. Crideu de tot cor al Senyor.Oh muralla de Sió,plora a llàgrima vivade nit i de dia!Que els ulls no se t’eixuguin,no paris de plorar.
19. Lleva’t i clama de nit,a cada relleu de les guàrdies.Que el teu cor es desbordi com l’aiguadavant el Senyor.Alça les mans i suplicaper la vida dels petits,que pels racons de les placesdefalleixen de fam.
20. Ella exclama: «Senyor, fixa’t en mi;quina angoixa m’has donat!»Quina dona menjaria el fruit de les entranyes,els fillets que amanyagava?Qui immolaria sacerdots i profetesen el temple del Senyor?
21. Els cadàvers de joves i vellssón estesos per les places;han caigut les joves i els nois,víctimes de l’espasa.El dia del teu enuig els has mort,els has immolat sense clemència.
22. Convoques, com en dies d’aplec,els terrors de tots costats.El dia que el Senyor s’ha indignat,ningú no ha sobreviscutd’aquells que vaig criar i amanyagar.Els ha exterminat l’enemic.