10. Seuen per terra en silenciels ancians de Sió,omplen de terra els seus capsi porten roba de sac.Ajupen el cap, l’acoten fins a terrales noies de Jerusalem.
11. Els ulls se’m neguen de llàgrimes,se’m remouen les entranyes,he perdut tot el coratge.La capital en ruïna!Veig infants i nadons extenuatspels carrers de la ciutat.
12. Demanen a les seves mareson tenen el pa i el vi,tot defallint, malferits,pels carrers de la ciutat,i exhalen el darrer sospira la falda de la mare.
13. Quina altra cosa puc dir-te?Amb què et podré comparar,ciutat de Jerusalem?Amb què t’igualaré per consolar-te,oh vila de Sió?La teva ruïna és immensa com la mar!Qui hi podrà posar remei?
14. Han tingut visions sobre tu els teus profetes,però tot són falsedats i futileses.Si t’haguessin mostrat els teus crims,fóra un altre el teu destí.Sobre tu veuen en somnispresagis falsos i seductors.
15. Els qui passen pel camíaplaudeixen la teva dissort,xiulen contents, branden el capi exclamen, tot veient Jerusalem:«¿És aquesta la qui s’havia de dir“Bellesa perfecta” i “Alegria del món”?»