1. Ah! El Senyor, tot indignat,ha omplert Sió de tenebres.Ha llançat de cel a terratota l’esplendor d’Israel.S’oblida, en l’enuig, que Sióés l’escambell dels seus peus!
2. El Senyor ha assolat sense mirar-s’hitotes les viles de Jacob,ha enderrocat furiosamentles fortaleses de Judà.Ha llançat per terra i ha profanatel regne amb els governants.
3. Ha arranat, encès d’enuig,tot el poder d’Israel.El Senyor ha sostret la màque aturava l’enemic.Ha calat un foc que tot ho cremaen el poble de Jacob.
4. El Senyor tensa l’arc, com l’enemic,i el tiba amb la seva mà.Com faria un adversari,ha fet morir els millors del poble.Ha abocat tot el foc del seu enuigal santuari de Sió.
5. El Senyor, com un enemic,ha destruït Israel:ha destrossat els baluards,ha enderrocat les ciutats fortes,ha negat el país de Judàde plors i de planys.
6. Com si fos la tanca d’un hort, ha arrasat el seu temple,ha derruït el santuari.Ha esborrat a Sió la recordançade dissabtes i de festes,i, pres del seu enuig, ha menyspreatel rei i els sacerdots.
7. El Senyor ha rebutjat el seu altar,ha abandonat el santuari.Ha posat en mans dels enemicsels baluards i les muralles.Hi ha cridadissa en el templecom els dies de festa.
8. El Senyor s’ha proposat de destruirles muralles de Sió;la seva mà tiba la llença,no para de derruir-les.Desfà merlets i muralla,i s’esfondren tots alhora.
9. Les portes s’han enfonsat en el fang,ell ha arrencat i esmicolat forrellats.Són a l’exili el rei i els cortesans,l’oracle diví ja no responi els profetes ja no tenen visionsque els arribin del Senyor.
10. Seuen per terra en silenciels ancians de Sió,omplen de terra els seus capsi porten roba de sac.Ajupen el cap, l’acoten fins a terrales noies de Jerusalem.
11. Els ulls se’m neguen de llàgrimes,se’m remouen les entranyes,he perdut tot el coratge.La capital en ruïna!Veig infants i nadons extenuatspels carrers de la ciutat.