5. Després els israelites es preguntaren:– Qui, entre les tribus d’Israel, no ha pujat a aquesta assemblea davant el Senyor?Tots, en efecte, havien jurat que els qui no pugessin a Mispà davant el Senyor serien condemnats a mort.
6. D’altra banda, els israelites sentien compassió pels seus germans de Benjamí. Deien:– Avui una tribu ha quedat arrencada del poble d’Israel.
7. Què podem fer perquè tinguin dones els supervivents? Nosaltres vam jurar pel Senyor que no els donaríem mai les nostres filles en matrimoni.
8. I anaven dient:– Qui, entre les tribus d’Israel, no ha pujat a Mispà davant el Senyor?Ningú de Jabeix-Galaad no havia comparegut al campament on havia tingut lloc l’assemblea del poble:
9. van passar revista a la tropa i veieren que no hi havia ningú d’aquella població.
10. Llavors l’assemblea hi envià dotze mil homes amb aquestes ordres:– Aneu i passeu a tall d’espasa els habitants de Jabeix-Galaad, amb les dones i els infants.
11. Però feu-ho així: extermineu només tots els homes i les dones casades.
12. Entre la població de Jabeix-Galaad van trobar quatre-centes noies verges, que no havien tingut relacions amb cap home, i les van portar al campament de Siló que es troba al país de Canaan.
13. Després tota l’assemblea decidí d’enviar missatgers als benjaminites, refugiats a la roca de Rimmon, per oferir-los la pau.
14. Els benjaminites van tornar, i els altres israelites els van donar les dones que havien deixat amb vida a Jabeix-Galaad. Però no n’hi havia per a tots.
15. El poble d’Israel sentia compassió pels benjaminites, perquè el Senyor havia obert un esvoranc en les tribus d’Israel.
16. Els ancians de la comunitat deien:– Les dones de la tribu de Benjamí han estat exterminades. Què podem fer perquè tinguin dones els qui encara no en tenen?