1. A l’assemblea de Mispà, els israelites havien jurat que cap d’ells no donaria una filla en matrimoni a un benjaminita.
2. Per això tot el poble anà a Betel, i van estar asseguts allà, a la presència de Déu, fins al capvespre plorant desconsolats.
3. Deien:– Senyor, Déu d’Israel, per què ha passat això? Per què avui ha de desaparèixer una de les tribus d’Israel?
4. L’endemà, de bon matí, el poble va erigir un altar en aquell indret i oferí holocaustos i sacrificis de comunió.
5. Després els israelites es preguntaren:– Qui, entre les tribus d’Israel, no ha pujat a aquesta assemblea davant el Senyor?Tots, en efecte, havien jurat que els qui no pugessin a Mispà davant el Senyor serien condemnats a mort.
6. D’altra banda, els israelites sentien compassió pels seus germans de Benjamí. Deien:– Avui una tribu ha quedat arrencada del poble d’Israel.
7. Què podem fer perquè tinguin dones els supervivents? Nosaltres vam jurar pel Senyor que no els donaríem mai les nostres filles en matrimoni.
8. I anaven dient:– Qui, entre les tribus d’Israel, no ha pujat a Mispà davant el Senyor?Ningú de Jabeix-Galaad no havia comparegut al campament on havia tingut lloc l’assemblea del poble:
9. van passar revista a la tropa i veieren que no hi havia ningú d’aquella població.
10. Llavors l’assemblea hi envià dotze mil homes amb aquestes ordres:– Aneu i passeu a tall d’espasa els habitants de Jabeix-Galaad, amb les dones i els infants.
11. Però feu-ho així: extermineu només tots els homes i les dones casades.
12. Entre la població de Jabeix-Galaad van trobar quatre-centes noies verges, que no havien tingut relacions amb cap home, i les van portar al campament de Siló que es troba al país de Canaan.
13. Després tota l’assemblea decidí d’enviar missatgers als benjaminites, refugiats a la roca de Rimmon, per oferir-los la pau.
14. Els benjaminites van tornar, i els altres israelites els van donar les dones que havien deixat amb vida a Jabeix-Galaad. Però no n’hi havia per a tots.
15. El poble d’Israel sentia compassió pels benjaminites, perquè el Senyor havia obert un esvoranc en les tribus d’Israel.
16. Els ancians de la comunitat deien:– Les dones de la tribu de Benjamí han estat exterminades. Què podem fer perquè tinguin dones els qui encara no en tenen?
17. I afegien:– Cal que els supervivents de Benjamí tinguin descendència i així no desaparegui una tribu d’Israel.
18. D’altra banda, nosaltres no podem pas donar-los les nostres filles en matrimoni.En efecte, els israelites havien jurat que maleirien el qui donés una filla en matrimoni a un benjaminita.
19. Aleshores es van recordar que aviat s’esqueia la festa del Senyor que se celebra cada any a Siló, ciutat situada al nord de Betel, al sud de Lebonà i a l’est del camí que va de Betel a Siquem.
20. Els ancians van donar aquestes instruccions als benjaminites:– Aneu a amagar-vos entre les vinyes
21. i estigueu a l’aguait. Quan veureu que les noies de Siló surten en colles a dansar, sortiu fora de les vinyes. Que cada un de vosaltres rapti una noia, i aneu-vos-en a la vostra terra.
22. Si després ens vénen els seus pares o germans a demanar-nos justícia, els respondrem: “Perdoneu-nos el que hem fet per ells. Nosaltres no ens hem quedat cap dona de la guerra contra Jabeix, i vosaltres us hauríeu fet culpables si els haguéssiu donat les vostres filles.”
23. Els benjaminites van seguir les instruccions: prengueren les dones que els feien falta raptant-les entre les noies que dansaven. Després se’n tornaren a la seva heretat, reconstruïren les seves ciutats i les van habitar.
24. Els altres israelites també se’n van anar d’allí, cadascú a la seva tribu i al seu clan, cadascú a la seva heretat.
25. En aquell temps no hi havia rei a Israel i tothom feia el que li semblava.