11. Tots els israelites que vivien a Jerusalem, homes, dones i criatures, es prosternaven amb el front a terra davant el santuari, amb el cap cobert de cendra, i descobrien la roba de sac davant el Senyor.
12. Fins i tot l’altar fou revestit de sac. I amb tota insistència clamaven plegats al Déu d’Israel, demanant-li que els estrangers no se’ls emportessin els fills, no els raptessin les dones, no els destruïssin les ciutats que ell els havia donat en possessió, i que els estrangers no profanessin els llocs sants ni els escarnissin amb sarcasme.
13. El Senyor va escoltar aquell clam i es va fer càrrec d’aquella tribulació. Mentrestant el poble continuava el dejuni dies i més dies, en tot Judea i a Jerusalem mateix, davant el santuari del Senyor totpoderós.
14. El gran sacerdot Joaquim, tots els sacerdots que oficien davant el Senyor i els ajudants del culte portaven roba de sac i oferien així al Senyor l’holocaust perpetu, els sacrificis en compliment d’un vot i els sacrificis voluntaris del poble.
15. Duien cobertes de cendra les cintes que els cenyien els cabells i clamaven al Senyor amb totes les forces perquè es dignés intervenir a favor de tot el casal d’Israel.