1. Els israelites residents a Judea van sentir explicar el tracte que Holofernes, el general en cap de Nabucodonosor, rei d’Assíria, havia donat a les altres nacions i com n’havia saquejat i destruït els temples.
2. Quan van saber que el tenien a prop es van esglaiar moltíssim, tremolant per Jerusalem i pel temple del Senyor, el seu Déu.
3. Tot just acabaven de tornar del captiveri i feia poc que el poble s’havia reagrupat a Judea i havien consagrat els vasos, l’altar i el temple després de la profanació.
4. Van enviar missatgers per tot el territori de Samaria, de Conà, de Bethoron, d’Abel-Maim, de Jericó, de Cobà, d’Esorà i de la vall de Salem.
5. Van ocupar tots els cims de les muntanyes més altes i van fortificar les poblacions que s’hi aixecaven. Com que acabaven de segar els camps, van emmagatzemar queviures en preparació de la guerra.
6. Per aquell temps, el gran sacerdot que hi havia a Jerusalem era Joaquim. Joaquim va escriure als habitants de Betúlia i de Betomastaim, ciutat situada davant d’Esdrelon, enfront de la plana que hi ha prop de Dotan,
7. amb l’ordre d’ocupar els accessos de la muntanya per on s’entra a Judea. El pas és tan estret que només s’hi pot passar de dos en dos; per això allí era fàcil de barrar el pas a l’enemic.
8. Els israelites van complir les ordres del gran sacerdot Joaquim i del consell dels ancians del poble d’Israel, que es reunien a Jerusalem.
9. Tots els homes d’Israel van clamar a Déu amb gran insistència i van iniciar un dejuni molt rigorós.
10. Tots es posaren roba de sac: homes, dones, infants, bestiar, estrangers residents, jornalers i esclaus.
11. Tots els israelites que vivien a Jerusalem, homes, dones i criatures, es prosternaven amb el front a terra davant el santuari, amb el cap cobert de cendra, i descobrien la roba de sac davant el Senyor.
12. Fins i tot l’altar fou revestit de sac. I amb tota insistència clamaven plegats al Déu d’Israel, demanant-li que els estrangers no se’ls emportessin els fills, no els raptessin les dones, no els destruïssin les ciutats que ell els havia donat en possessió, i que els estrangers no profanessin els llocs sants ni els escarnissin amb sarcasme.
13. El Senyor va escoltar aquell clam i es va fer càrrec d’aquella tribulació. Mentrestant el poble continuava el dejuni dies i més dies, en tot Judea i a Jerusalem mateix, davant el santuari del Senyor totpoderós.
14. El gran sacerdot Joaquim, tots els sacerdots que oficien davant el Senyor i els ajudants del culte portaven roba de sac i oferien així al Senyor l’holocaust perpetu, els sacrificis en compliment d’un vot i els sacrificis voluntaris del poble.
15. Duien cobertes de cendra les cintes que els cenyien els cabells i clamaven al Senyor amb totes les forces perquè es dignés intervenir a favor de tot el casal d’Israel.