1. Els israelites residents a Judea van sentir explicar el tracte que Holofernes, el general en cap de Nabucodonosor, rei d’Assíria, havia donat a les altres nacions i com n’havia saquejat i destruït els temples.
2. Quan van saber que el tenien a prop es van esglaiar moltíssim, tremolant per Jerusalem i pel temple del Senyor, el seu Déu.
3. Tot just acabaven de tornar del captiveri i feia poc que el poble s’havia reagrupat a Judea i havien consagrat els vasos, l’altar i el temple després de la profanació.
4. Van enviar missatgers per tot el territori de Samaria, de Conà, de Bethoron, d’Abel-Maim, de Jericó, de Cobà, d’Esorà i de la vall de Salem.
5. Van ocupar tots els cims de les muntanyes més altes i van fortificar les poblacions que s’hi aixecaven. Com que acabaven de segar els camps, van emmagatzemar queviures en preparació de la guerra.
6. Per aquell temps, el gran sacerdot que hi havia a Jerusalem era Joaquim. Joaquim va escriure als habitants de Betúlia i de Betomastaim, ciutat situada davant d’Esdrelon, enfront de la plana que hi ha prop de Dotan,
7. amb l’ordre d’ocupar els accessos de la muntanya per on s’entra a Judea. El pas és tan estret que només s’hi pot passar de dos en dos; per això allí era fàcil de barrar el pas a l’enemic.
8. Els israelites van complir les ordres del gran sacerdot Joaquim i del consell dels ancians del poble d’Israel, que es reunien a Jerusalem.
9. Tots els homes d’Israel van clamar a Déu amb gran insistència i van iniciar un dejuni molt rigorós.
10. Tots es posaren roba de sac: homes, dones, infants, bestiar, estrangers residents, jornalers i esclaus.