1. El dia vint-i-dos del mes primer de l’any divuit del seu regnat, Nabucodonosor, rei d’Assíria, deliberava en el seu palau com es revenjaria de tots els països rebels, tal com anteriorment ja havia manifestat.
2. Va convocar els seus alts oficials i els seus magnats, va tenir amb ells consell secret i els exposà tot el mal que havia jurat de fer a aquells territoris.
3. Ells foren del parer d’exterminar tots aquells qui no s’havien doblegat a les exigències del rei.
4. Acabat el consell, Nabucodonosor, rei d’Assíria, va cridar Holofernes, general en cap del seu exèrcit i segona autoritat del regne, i li va donar aquesta ordre:
5. – Això diu el gran rei, sobirà de tota la terra: Així que surtis de la meva presència, pren amb tu els homes més aguerrits, uns cent vint mil soldats d’infanteria i dotze mil de cavalleria, i un gran nombre de cavalls.
6. Vés cap a l’occident i llança’t contra tots els territoris que no van obeir les meves ordres.
7. Avisa’ls que preparin terra i aigua en senyal d’homenatge, perquè jo vindré contra ells amb tot el meu furor: cobriré tota la terra amb el trepig del meu exèrcit i els lliuraré al saqueig dels meus soldats.
8. Els ferits ompliran les valls i torrenteres; els rius, de tants cadàvers, arribaran a desbordar-se.
9. I duré els seus captius a l’altra part de món.
10. Vés-te’n, doncs, i apodera’t en nom meu de tots els seus països. Si capitulen, guarda-me’ls fins al dia que passaré comptes amb ells.
11. Si et desafien, no en planyis cap: lliura’ls a la matança i al pillatge, arreu del país que ocupis.