21. T’has tornat cruel envers mi,m’empaites amb la força de la teva mà.
22. Em carregues a la gropa del venti em sacseja la tempesta.
23. Sé que em portes a la mort,el lloc reservat a tots els vivents.
24. ¿Qui no allarga la mà quan tot és ruïna?¿A qui no fa cridar auxili el dolor?
25. ¿No he plorat pel qui vivia en la desgràcia?¿No he sentit compassió davant el pobre?
26. Jo esperava la felicitati ha vingut la desgracia,anhelava la llumi ha arribat la foscor.
27. Se’m remouen les entranyes sense parar,tinc al davant dies d’aflicció.
28. Camino tot trist, sense escalf.M’alço en l’assemblea i crido auxili.
29. M’he convertit en germà dels xacalsi en company dels estruços.
30. La pell se’m torna negra al meu damunti els meus ossos, enfebrats, cremen i s’assequen.
31. La meva lira acompanya cants de dol,i la flauta, la tonada dels qui ploren.