Capítols

  1. 1
  2. 2
  3. 3
  4. 4
  5. 5
  6. 6
  7. 7
  8. 8
  9. 9
  10. 10
  11. 11
  12. 12
  13. 13
  14. 14
  15. 15
  16. 16
  17. 17
  18. 18
  19. 19
  20. 20
  21. 21
  22. 22
  23. 23
  24. 24
  25. 25
  26. 26
  27. 27
  28. 28
  29. 29
  30. 30
  31. 31
  32. 32
  33. 33
  34. 34
  35. 35
  36. 36
  37. 37
  38. 38
  39. 39
  40. 40
  41. 41
  42. 42

Antic Testament

Nou Testament

Job 30 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

Ara sóc desgraciat

1. Però ara es riuen de miuns brètols més joves que no pas jo:els seus pares no haurien trobat llocni entre els gossos del meu ramat!

2. Ni la força dels seus braços no em servia,havien perdut tot el seu vigor.

3. Consumits per la fam i la misèria,rosegaven el botjar de la garriga,una terra arruïnada de fa temps.

4. Collien el fonoll d’enmig dels esbarzersi es nodrien de les arrels de ginestera.

5. Eren gent mal vista per tothom,els escridassaven com als lladres.

6. Cercaven recer en barrancs tenebrosos,en cavernes i esquerdes de la roca.

7. Bramaven entre les bardisses,s’amuntegaven sota els cards.

8. Gent desgraciada i sense nom,expulsada del país a garrotades.

9. Doncs ara jo sóc tema de les seves burles,el motiu de les seves sàtires.

10. Em rebutgen, s’aparten de mi,fins i tot m’escupen a la cara.

11. Com que Déu m’afebleix i m’humiliano es refrenen davant meu.

12. Al meu costat s’alça una xusmaque em fa la travetai envesteix contra mi per perdre’m.

13. Em tallen la retiradai busquen la meva ruïna:no cal que ningú els ajudi!

14. Irrompen com per la bretxa d’un mur,s’esmunyen entre l’enderroc.

15. El terror es gira contra mi,s’enduu, com el vent, la meva pau;el meu benestar s’esvaneix com un núvol.

16. Mentrestant la vida se m’escapa,els dies d’aflicció s’apoderen de mi.

17. La nit em mina els ossos,el dolor que em rosega no dorm.

18. La pell em tiba amb violència,m’estreny com el coll d’una túnica.

19. Déu m’ha llançat al fangi jo m’he tornat pols i cendra.

20. Jo t’imploro, Déu meu, i no em respons.Estic davant teu, tu veus el que em passa.

21. T’has tornat cruel envers mi,m’empaites amb la força de la teva mà.

22. Em carregues a la gropa del venti em sacseja la tempesta.

23. Sé que em portes a la mort,el lloc reservat a tots els vivents.

24. ¿Qui no allarga la mà quan tot és ruïna?¿A qui no fa cridar auxili el dolor?

25. ¿No he plorat pel qui vivia en la desgràcia?¿No he sentit compassió davant el pobre?

26. Jo esperava la felicitati ha vingut la desgracia,anhelava la llumi ha arribat la foscor.

27. Se’m remouen les entranyes sense parar,tinc al davant dies d’aflicció.

28. Camino tot trist, sense escalf.M’alço en l’assemblea i crido auxili.

29. M’he convertit en germà dels xacalsi en company dels estruços.

30. La pell se’m torna negra al meu damunti els meus ossos, enfebrats, cremen i s’assequen.

31. La meva lira acompanya cants de dol,i la flauta, la tonada dels qui ploren.