14. Irrompen com per la bretxa d’un mur,s’esmunyen entre l’enderroc.
15. El terror es gira contra mi,s’enduu, com el vent, la meva pau;el meu benestar s’esvaneix com un núvol.
16. Mentrestant la vida se m’escapa,els dies d’aflicció s’apoderen de mi.
17. La nit em mina els ossos,el dolor que em rosega no dorm.
18. La pell em tiba amb violència,m’estreny com el coll d’una túnica.
19. Déu m’ha llançat al fangi jo m’he tornat pols i cendra.
20. Jo t’imploro, Déu meu, i no em respons.Estic davant teu, tu veus el que em passa.
21. T’has tornat cruel envers mi,m’empaites amb la força de la teva mà.
22. Em carregues a la gropa del venti em sacseja la tempesta.
23. Sé que em portes a la mort,el lloc reservat a tots els vivents.
24. ¿Qui no allarga la mà quan tot és ruïna?¿A qui no fa cridar auxili el dolor?
25. ¿No he plorat pel qui vivia en la desgràcia?¿No he sentit compassió davant el pobre?
26. Jo esperava la felicitati ha vingut la desgracia,anhelava la llumi ha arribat la foscor.