14. Irrompen com per la bretxa d’un mur,s’esmunyen entre l’enderroc.
15. El terror es gira contra mi,s’enduu, com el vent, la meva pau;el meu benestar s’esvaneix com un núvol.
16. Mentrestant la vida se m’escapa,els dies d’aflicció s’apoderen de mi.
17. La nit em mina els ossos,el dolor que em rosega no dorm.
18. La pell em tiba amb violència,m’estreny com el coll d’una túnica.
19. Déu m’ha llançat al fangi jo m’he tornat pols i cendra.