19. Com que oprimeix i menysté els pobres,roba cases en lloc de construir-ne
20. i mai no està content el seu desig,no salvarà cap dels seus tresors.
21. Res no escapa de la seva ambició;per això el seu benestar no té durada.
22. Quan neda en l’abundor troba la misèria,li cau al damunt tot el pes del desastre.
23. És a punt d’omplir-se l’estómac,i llavors el sacia l’enuig de Déu,que li plou al damunt com si fos aliment.
24. Si fuig de l’espasa de ferroel traspassa l’arc de bronze.
25. S’arrenca la fletxaque li surt per l’esquena,treu del seu fel la punta esmoladai el terror cau damunt seu.
26. El seu destí és la negra nit.Un foc que ningú no atia, el consumeixi crema les despulles de casa seva.
27. El cel destaparà el seu crimi la terra s’alçarà per acusar-lo.
28. La riuada s’emportarà els seus béns,se’ls endurà el dia que Déu passi comptes.
29. Aquesta és la partque Déu reserva a l’impiu,la sort que ell mateix li ha preparat.