1. Llavors Sofar de Naamà va prendre la paraula i digué a Job:
2. Em poses neguitósi se m’acaba la paciència.
3. La teva reprensió m’insulta,però la meva raó m’inspira la resposta.
4. ¿No saps que des de sempre,d’ençà que hi ha homes a la terra,
5. és breu l’alegria dels malvats,i el goig de l’impiu dura un instant?
6. Ni que sigui alt fins al celi el seu cap arribi als núvols,
7. acabarà com els seus excrements.Els qui el coneixien diran: On ha anat, aquest?
8. Vola com un somni, sense deixar rastre,s’esvaneix com una visió nocturna.
9. Els qui el veien, ja no el veuen,s’ha esfumat del lloc on era.
10. Els seus fills hauran de tornar als pobresles riqueses que ell els va robar.
11. El vigor que omplia els seus ossosara jau amb ell a la pols.
12. La malícia endolceix la seva bocai ell l’amaga sota la llengua:
13. l’assaboreix sense deixar-la,la degusta i paladeja lentament.
14. Però és un menjar que li regira l’estómaci se li torna verí de serp a les entranyes.
15. Vomita els béns que ha robat,Déu fa que els tregui del ventre.
16. Ha xuclat un cap de serpi el mata la fiblada d’escurçó.
17. No gaudirà de l’abundància,dels rius i torrents de mel i mató.
18. Reglotarà els seus guanys, no se’ls empassarà,no li faran profit els seus negocis.
19. Com que oprimeix i menysté els pobres,roba cases en lloc de construir-ne
20. i mai no està content el seu desig,no salvarà cap dels seus tresors.
21. Res no escapa de la seva ambició;per això el seu benestar no té durada.
22. Quan neda en l’abundor troba la misèria,li cau al damunt tot el pes del desastre.
23. És a punt d’omplir-se l’estómac,i llavors el sacia l’enuig de Déu,que li plou al damunt com si fos aliment.
24. Si fuig de l’espasa de ferroel traspassa l’arc de bronze.
25. S’arrenca la fletxaque li surt per l’esquena,treu del seu fel la punta esmoladai el terror cau damunt seu.
26. El seu destí és la negra nit.Un foc que ningú no atia, el consumeixi crema les despulles de casa seva.
27. El cel destaparà el seu crimi la terra s’alçarà per acusar-lo.
28. La riuada s’emportarà els seus béns,se’ls endurà el dia que Déu passi comptes.
29. Aquesta és la partque Déu reserva a l’impiu,la sort que ell mateix li ha preparat.