4. L’Acusador va contestar:– No és res, això de Job: per salvar la pell, l’home s’ho juga tot.
5. Però, només que aixequis la mà i toquis la seva persona, et juro que et maleirà a la cara!
6. Llavors el Senyor digué a l’Acusador:– El poso a les teves mans, però respecta-li la vida.
7. L’Acusador es va retirar de la presència del Senyor i va afligir Job amb una úlcera maligna que l’afectà de cap a peus.
8. Job, assegut a la cendra, s’anava gratant amb un tros de terrissa.
9. La seva dona li deia:– ¿Encara et mantens ferm en la teva integritat? Maleeix Déu i mor d’una vegada!
10. Job li va respondre:– Parles com qui no té seny. Acceptem els béns com un do de Déu, i no hem d’acceptar els mals?Enmig de tot això, Job no va pecar amb cap paraula.
11. Job tenia tres amics: Elifaz, de Teman, Bildad, de Xúah, i Sofar, de Naamà. Assabentats de les desgràcies de Job, van venir, cada un del seu país, i decidiren de visitar-lo plegats per plànyer-lo i consolar-lo.
12. Primer se’l miraven de lluny i no el reconeixien. Però després s’esquinçaren els vestits, amb grans plors, i tiraven terra enlaire sobre els seus caps.
13. Set dies i set nits es van estar al seu costat, asseguts a terra, sense dir ni un mot, perquè veien que el dolor de Job era molt gran.