Capítols

  1. 1
  2. 2
  3. 3
  4. 4
  5. 5
  6. 6
  7. 7
  8. 8
  9. 9
  10. 10
  11. 11
  12. 12
  13. 13
  14. 14
  15. 15
  16. 16
  17. 17
  18. 18
  19. 19
  20. 20
  21. 21
  22. 22
  23. 23
  24. 24
  25. 25
  26. 26
  27. 27
  28. 28
  29. 29
  30. 30
  31. 31
  32. 32
  33. 33
  34. 34
  35. 35
  36. 36
  37. 37
  38. 38
  39. 39
  40. 40
  41. 41
  42. 42

Antic Testament

Nou Testament

Job 2 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

Segona prova

1. Un dia es va reunir la cort celestial a la presència del Senyor. Entre ells també hi va anar l’Acusador.

2. El Senyor li preguntà:– I tu, d’on véns?Ell respongué:– De fer voltes per la terra i recórrer-la.

3. El Senyor li va dir:– ¿T’has fixat en el meu servent Job? No hi ha cap home com ell en tota la terra: és íntegre i recte, em reverencia i s’aparta del mal. M’has incitat a arruïnar-lo i no has aconseguit res: encara es manté ferm en la seva integritat.

4. L’Acusador va contestar:– No és res, això de Job: per salvar la pell, l’home s’ho juga tot.

5. Però, només que aixequis la mà i toquis la seva persona, et juro que et maleirà a la cara!

6. Llavors el Senyor digué a l’Acusador:– El poso a les teves mans, però respecta-li la vida.

7. L’Acusador es va retirar de la presència del Senyor i va afligir Job amb una úlcera maligna que l’afectà de cap a peus.

8. Job, assegut a la cendra, s’anava gratant amb un tros de terrissa.

9. La seva dona li deia:– ¿Encara et mantens ferm en la teva integritat? Maleeix Déu i mor d’una vegada!

10. Job li va respondre:– Parles com qui no té seny. Acceptem els béns com un do de Déu, i no hem d’acceptar els mals?Enmig de tot això, Job no va pecar amb cap paraula.

Els tres amics de Job

11. Job tenia tres amics: Elifaz, de Teman, Bildad, de Xúah, i Sofar, de Naamà. Assabentats de les desgràcies de Job, van venir, cada un del seu país, i decidiren de visitar-lo plegats per plànyer-lo i consolar-lo.

12. Primer se’l miraven de lluny i no el reconeixien. Però després s’esquinçaren els vestits, amb grans plors, i tiraven terra enlaire sobre els seus caps.

13. Set dies i set nits es van estar al seu costat, asseguts a terra, sense dir ni un mot, perquè veien que el dolor de Job era molt gran.