Antic Testament

Nou Testament

Job 2:1-10 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

1. Un dia es va reunir la cort celestial a la presència del Senyor. Entre ells també hi va anar l’Acusador.

2. El Senyor li preguntà:– I tu, d’on véns?Ell respongué:– De fer voltes per la terra i recórrer-la.

3. El Senyor li va dir:– ¿T’has fixat en el meu servent Job? No hi ha cap home com ell en tota la terra: és íntegre i recte, em reverencia i s’aparta del mal. M’has incitat a arruïnar-lo i no has aconseguit res: encara es manté ferm en la seva integritat.

4. L’Acusador va contestar:– No és res, això de Job: per salvar la pell, l’home s’ho juga tot.

5. Però, només que aixequis la mà i toquis la seva persona, et juro que et maleirà a la cara!

6. Llavors el Senyor digué a l’Acusador:– El poso a les teves mans, però respecta-li la vida.

7. L’Acusador es va retirar de la presència del Senyor i va afligir Job amb una úlcera maligna que l’afectà de cap a peus.

8. Job, assegut a la cendra, s’anava gratant amb un tros de terrissa.

9. La seva dona li deia:– ¿Encara et mantens ferm en la teva integritat? Maleeix Déu i mor d’una vegada!

10. Job li va respondre:– Parles com qui no té seny. Acceptem els béns com un do de Déu, i no hem d’acceptar els mals?Enmig de tot això, Job no va pecar amb cap paraula.

Llegir capítol complet Job 2