51. Quina ignomíniaquan sentíem els ultratges!La vergonya ens cobria el rostre,quan uns estrangers van penetraral lloc més santdel temple del Senyor.
52. «Ara, doncs, vénen diesque jo passaré comptesamb els ídols de Babilònia:per tot el paísgemegaran les víctimes.Ho dic jo, el Senyor.
53. Ni que Babilònia pugés fins al celi posés la fortalesa a les altures,jo hi faria arribarels qui l’han de devastar.Ho dic jo, el Senyor.»
54. Crits d’auxili a Babilònia!Desastre immensal país dels caldeus!
55. El Senyor devasta Babilòniai farà callar aquella cridòriaque bramulacom les onades de la mari ressona com un tro.
56. El devastador ataca Babilònia,agafa els seus guerrers,són trencats els seus arcs.Perquè el Senyor,el Déu que fa justícia,els dóna el que es mereixen.
57. «Embriagaré els seus nobles i els seus savis, els seus governants, prefectes i guerrers: dormiran un son etern i no se’n despertaran. Ho dic jo, el Rei. “Senyor de l’univers” és el meu nom.
58. »Això diu el Senyor de l’univers:Les muralles de Babilònia,l’espaiosa, seran arrasades;els seus portals, tan alts,seran incendiats.Els pobles han treballat per no res,les nacions s’han fatigatper una obra que ha acabat al foc.»
59. Missatge que el profeta Jeremies va confiar a Seraià, fill de Nerià, fill de Mahseià, que, com a cap d’allotjament, va anar a Babilònia acompanyant Sedecies, rei de Judà, l’any quart del seu regnat.
60. Jeremies va escriure en un rotlle totes les desgràcies que caurien sobre Babilònia, totes les profecies escrites fins aquí.
61. Després digué a Seraià:– Quan seràs a Babilònia llegeix en veu alta totes aquestes profecies
62. i digues: “Senyor, tu has decretat que destruiràs aquest lloc i que ni homes ni bèsties no hi viuran més i es convertirà en una solitud eterna.”
63. Després de llegir el rotlle lliga-hi una pedra i llança’l al mig de l’Eufrates
64. tot dient: “Així s’enfonsarà Babilònia i no se n’aixecarà: sofrirà la dissort que jo faré caure damunt d’ella.”Fins aquí les paraules de Jeremies.