49. A Babilònia, també hi podrien caurevíctimes d’entre la gent d’Israel,com hi cauran víctimesprovinents de tota la terra.
50. Però si fins araus ha respectat l’espasa,aneu-vos-en, no us hi quedeu!Quan sigueu lluny,recordeu-vos del Senyor,porteu Jerusalem en els vostres cors.
51. Quina ignomíniaquan sentíem els ultratges!La vergonya ens cobria el rostre,quan uns estrangers van penetraral lloc més santdel temple del Senyor.
52. «Ara, doncs, vénen diesque jo passaré comptesamb els ídols de Babilònia:per tot el paísgemegaran les víctimes.Ho dic jo, el Senyor.
53. Ni que Babilònia pugés fins al celi posés la fortalesa a les altures,jo hi faria arribarels qui l’han de devastar.Ho dic jo, el Senyor.»
54. Crits d’auxili a Babilònia!Desastre immensal país dels caldeus!
55. El Senyor devasta Babilòniai farà callar aquella cridòriaque bramulacom les onades de la mari ressona com un tro.
56. El devastador ataca Babilònia,agafa els seus guerrers,són trencats els seus arcs.Perquè el Senyor,el Déu que fa justícia,els dóna el que es mereixen.