34. M’ha devorat, m’ha trasbalsatNabucodonosor, rei de Babilònia;m’ha deixat com un plat buit,m’ha engolit com un drac:s’ha omplert el ventredel bo i millor que jo tenia,i després m’ha vomitat.
35. La gent de Sió s’exclama:«Que la meva carn trepitjadacaigui sobre Babilònia!»Jerusalem s’exclama:«Que la meva sang vessadacaigui sobre els habitants de Caldea!»
36. El Senyor respon:«Jo pledejaré a favor teui et faré justícia;eixugaré el seu riui estroncaré les seves fonts.
37. Babilònia serà un munt de runa,un cau de xacals,un motiu d’estupor i de riota,un indret sense habitants.
38. »De moment, rugeixen com lleons,xisclen com cadells de lleona.
39. Jo els preparo un festíper satisfer-los la passió,els embriagaréfins que arribin a l’eufòria,i després dormiran un son etern:no se’n despertaran.Ho dic jo, el Senyor.
40. Els faré baixarcom anyells a l’escorxador,igual que els moltons i els bocs.
41. »Com ha estat presa i conqueridaXeixac, orgull de tota la terra!Com ha quedat desoladaBabilònia enmig de les nacions!
42. Les onades tumultuoses de la marhan arribat a Babilòniai l’han coberta.
43. Les seves ciutatshan quedat desolades,ara són una terra eixuta i estepària,una terra que no habitarà ningú,que cap home no travessarà.
44. Passaré comptes amb el déu Bela Babilònia,li faré vomitar el que ha engolit.No hi afluiran les nacionsper adorar-lo.»Les muralles de Babilònias’han esfondrat.
45. Fuig-ne, poble meu, salveu la vida,que no us toquil’ardor del meu enuig.
46. »No us desanimeu, no temeu pels rumors que corren pel país: que hi haurà violència, o que un governant en traurà un altre. Penseu que, any rere any, els rumors augmentaran.
47. »Ara, doncs, vénen diesque jo passaré comptesamb els ídols de Babilònia.Tot el seu país en quedarà avergonyit:les víctimes cauranenmig de la ciutat.
48. El cel i la terra, i tot el que s’hi mou,cridaran de goigpel que passarà a Babilònia,quan del nordli arribaran devastadors.Ho dic jo, el Senyor.»
49. A Babilònia, també hi podrien caurevíctimes d’entre la gent d’Israel,com hi cauran víctimesprovinents de tota la terra.
50. Però si fins araus ha respectat l’espasa,aneu-vos-en, no us hi quedeu!Quan sigueu lluny,recordeu-vos del Senyor,porteu Jerusalem en els vostres cors.
51. Quina ignomíniaquan sentíem els ultratges!La vergonya ens cobria el rostre,quan uns estrangers van penetraral lloc més santdel temple del Senyor.