33. Això diu el Senyor de l’univers,Déu d’Israel:la ciutat de Babilòniaés com una era al temps del batre;dintre de poc li arribarà la collita.»
34. M’ha devorat, m’ha trasbalsatNabucodonosor, rei de Babilònia;m’ha deixat com un plat buit,m’ha engolit com un drac:s’ha omplert el ventredel bo i millor que jo tenia,i després m’ha vomitat.
35. La gent de Sió s’exclama:«Que la meva carn trepitjadacaigui sobre Babilònia!»Jerusalem s’exclama:«Que la meva sang vessadacaigui sobre els habitants de Caldea!»
36. El Senyor respon:«Jo pledejaré a favor teui et faré justícia;eixugaré el seu riui estroncaré les seves fonts.
37. Babilònia serà un munt de runa,un cau de xacals,un motiu d’estupor i de riota,un indret sense habitants.
38. »De moment, rugeixen com lleons,xisclen com cadells de lleona.
39. Jo els preparo un festíper satisfer-los la passió,els embriagaréfins que arribin a l’eufòria,i després dormiran un son etern:no se’n despertaran.Ho dic jo, el Senyor.
40. Els faré baixarcom anyells a l’escorxador,igual que els moltons i els bocs.
41. »Com ha estat presa i conqueridaXeixac, orgull de tota la terra!Com ha quedat desoladaBabilònia enmig de les nacions!
42. Les onades tumultuoses de la marhan arribat a Babilòniai l’han coberta.
43. Les seves ciutatshan quedat desolades,ara són una terra eixuta i estepària,una terra que no habitarà ningú,que cap home no travessarà.