14. T’ho juro per mi mateix,jo, el Senyor de l’univers:T’ompliré d’una munió d’homes,nombrosos com llagostes,i cantaran sobre teucom qui trepitja raïm.»
15. El Senyor ha fet la terraamb el seu poder,amb la seva saviesasosté els continents;ha desplegat el celamb la seva intel·ligència.
16. Quan fa sentir el seu tro,hi ha remor d’aigua dalt al cel;fa pujar els núvolsdes de l’extrem de la terra,amb els llamps desferma la pluja,fa sortir els ventsdels seus amagatalls.
17. A tots els manca senderi:els argenters s’avergonyirandels seus ídols,perquè allò que han fosés mentida, no té alè;
18. són coses absurdes,un autèntic engany.Desapareixeran quan el Senyordemanarà comptes.
19. Ell és la possessió del poble de Jacob,no s’assembla a aquests ídols:és el creador de tot,la part destinada a la seva heretat.El seu nom és«Senyor de l’univers».
20. «Tu, Babilònia, eres la meva maça,eres la meva arma:amb tu esclafava nacionsi destruïa reialmes;
21. esclafava cavalls i cavallers,els carros de guerrai les seves dotacions;
22. amb tu esclafava homes i dones,vells i criatures, noies i nois;
23. esclafava pastors i ramats,llauradors i jovades;amb tu esclafavagovernadors i prefectes.
24. »Però ara faré pagar a Babilòniai als habitants de Caldeatot el mal que han fet a Siói que vosaltres heu vist.Ho dic jo, el Senyor.
25. Vinc contra tu,muntanya destructoraque destruïes tota la terra;aixeco la mà contra tui rodolaràs penyes avall:seràs una muntanya cremada.Ho dic jo, el Senyor.
26. No trauran de tu cap pedra angularni cap pedra de fonament:quedaràs eternament assolada.Ho dic jo, el Senyor.
27. Arboreu un estendard en el país,convoqueu les nacions a toc de corn,mobilitzeu-les contra Babilònia:crideu els regnes d’Ararat,de Minní i d’Aixquenaz,designeu un cabdill contra ella,envieu cavalls com llagostes eriçades.
28. Mobilitzeu nacions que l’ataquin:els reis de Mèdia,amb els seus governadors i prefectes,i tot el territori del seu domini.
29. La terra tremola i dansaquan es compleixenels plans del Senyorcontra Babilònia:convertir aquell paísen una solitud deshabitada.
30. Els més valents dels babilonishan parat de combatre,s’estan dins les fortaleses;els falla el valor,s’han tornat com donetes.Els forrellats s’han trencat,les cases estan incendiades.
31. Un correu corre rere l’altre,un missatger rere l’altre missatger,per anunciar al rei de Babilòniaque tota la ciutat ha estat presa.