14. T’ho juro per mi mateix,jo, el Senyor de l’univers:T’ompliré d’una munió d’homes,nombrosos com llagostes,i cantaran sobre teucom qui trepitja raïm.»
15. El Senyor ha fet la terraamb el seu poder,amb la seva saviesasosté els continents;ha desplegat el celamb la seva intel·ligència.
16. Quan fa sentir el seu tro,hi ha remor d’aigua dalt al cel;fa pujar els núvolsdes de l’extrem de la terra,amb els llamps desferma la pluja,fa sortir els ventsdels seus amagatalls.
17. A tots els manca senderi:els argenters s’avergonyirandels seus ídols,perquè allò que han fosés mentida, no té alè;
18. són coses absurdes,un autèntic engany.Desapareixeran quan el Senyordemanarà comptes.
19. Ell és la possessió del poble de Jacob,no s’assembla a aquests ídols:és el creador de tot,la part destinada a la seva heretat.El seu nom és«Senyor de l’univers».
20. «Tu, Babilònia, eres la meva maça,eres la meva arma:amb tu esclafava nacionsi destruïa reialmes;
21. esclafava cavalls i cavallers,els carros de guerrai les seves dotacions;
22. amb tu esclafava homes i dones,vells i criatures, noies i nois;