3. Des del nord l’ataca una nació,que converteix aquella terraen una solitud.No hi ha qui l’habiti:homes i bèsties en fugen,no en queda res.
4. »Aquells dies, aquells moments,els d’Israel i els de Judà,ho dic jo, el Senyor,vindran tot ploranta cercar el Senyor, el seu Déu.
5. Preguntaran el camí de Sió,i l’emprendran tot dient:“Anem a unir-nos al Senyoramb una aliança eterna,que no sigui mai oblidada.”
6. Eren ovelles perdudesels del meu poble,els seus pastors les esgarriavenper les muntanyes:elles anavend’una muntanya a un turó,s’oblidaven de la pleta.
7. Qui les trobava se les menjava,i els enemics deien:“No fem cap mal,perquè han pecat contra el Senyor.”I això que el Senyor havia estatcleda segura,esperança dels seus pares!
8. »Fugiu de Babilònia,sortiu del país dels caldeus,poseu-vos, com els bocs,davant el ramat.
9. Jo desvetllo des del país del nordun aplec de grans nacionsperquè ataquin Babilònia:formaran en ordre de batallai la prendran;les seves fletxessón com bons guerrers,que mai no tornenamb les mans buides.
10. La terra dels caldeus serà un botí,els qui la saquegin quedaran tips.Ho dic jo, el Senyor.
11. ¿Us alegrareu ara, ho celebrareu,espoliadors de la meva heretat?¿Us posareu grassoscom la vedella quan trilla,renillareu com els corsers?
12. La vostra mare està tota avergonyida,està humiliada la qui us ha infantat:sereu l’última de les nacions,un desert, un ermot, una estepa.
13. La indignació del Senyordeixarà Babilònia desoladai deshabitada:tothom qui hi passaràquedarà esbalaïti es riurà de la seva desfeta.
14. »Tots els qui tibeu l’arc,formeu en ordre de batallaentorn de Babilònia.Tireu, no estalvieu les fletxes,perquè ha pecat contra el Senyor.
15. Envolteu-lallançant el crit de guerra!La ciutat es rendeix,les seves torres es desplomen,s’enfonsen les muralles.El Senyor li dónala paga que es mereixia.Feu-li tot el que ella va fer!
16. No deixeu que vagin sembradorsa Babilòniani els qui empunyen la falçen temps de sega.Davant l’espasa que devasta,que tothom torni al seu país,que fugi cadascú a la seva terra.
17. »Eren ovelles escampades,els d’Israel;uns lleons les van espantar.»Primer se les menjava el rei d’Assíria i després els va trencar els ossos Nabucodonosor, rei de Babilònia.
18. Ara, doncs, això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Jo en demanaré comptes al rei de Babilònia i al seu país, com vaig fer amb el rei d’Assíria.
19. »Faré tornar Israel a la seva pleta,perquè pasturi al Carmel i a Basani brostegi fins a saciar-seper les muntanyes d’Efraïmi de Galaad.
20. Aquells dies, per aquell temps,buscaran les culpes d’Israeli no hi seran,els pecats de Judà,i no els trobaran:jo perdonaré els qui faré sobreviure.Ho dic jo, el Senyor.