15. Envolteu-lallançant el crit de guerra!La ciutat es rendeix,les seves torres es desplomen,s’enfonsen les muralles.El Senyor li dónala paga que es mereixia.Feu-li tot el que ella va fer!
16. No deixeu que vagin sembradorsa Babilòniani els qui empunyen la falçen temps de sega.Davant l’espasa que devasta,que tothom torni al seu país,que fugi cadascú a la seva terra.
17. »Eren ovelles escampades,els d’Israel;uns lleons les van espantar.»Primer se les menjava el rei d’Assíria i després els va trencar els ossos Nabucodonosor, rei de Babilònia.
18. Ara, doncs, això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Jo en demanaré comptes al rei de Babilònia i al seu país, com vaig fer amb el rei d’Assíria.
19. »Faré tornar Israel a la seva pleta,perquè pasturi al Carmel i a Basani brostegi fins a saciar-seper les muntanyes d’Efraïmi de Galaad.
20. Aquells dies, per aquell temps,buscaran les culpes d’Israeli no hi seran,els pecats de Judà,i no els trobaran:jo perdonaré els qui faré sobreviure.Ho dic jo, el Senyor.
21. »Ataca el país de Merataim,vés a combatre contra elli contra els habitants de Pecod!Anorrea’ls, extermina’ls,fes el que t’he manat!Ho dic jo, el Senyor.
22. Se sent brogit de guerra en el país,hi ha una gran destrossa.