13. La indignació del Senyordeixarà Babilònia desoladai deshabitada:tothom qui hi passaràquedarà esbalaïti es riurà de la seva desfeta.
14. »Tots els qui tibeu l’arc,formeu en ordre de batallaentorn de Babilònia.Tireu, no estalvieu les fletxes,perquè ha pecat contra el Senyor.
15. Envolteu-lallançant el crit de guerra!La ciutat es rendeix,les seves torres es desplomen,s’enfonsen les muralles.El Senyor li dónala paga que es mereixia.Feu-li tot el que ella va fer!
16. No deixeu que vagin sembradorsa Babilòniani els qui empunyen la falçen temps de sega.Davant l’espasa que devasta,que tothom torni al seu país,que fugi cadascú a la seva terra.
17. »Eren ovelles escampades,els d’Israel;uns lleons les van espantar.»Primer se les menjava el rei d’Assíria i després els va trencar els ossos Nabucodonosor, rei de Babilònia.
18. Ara, doncs, això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Jo en demanaré comptes al rei de Babilònia i al seu país, com vaig fer amb el rei d’Assíria.