1. Referent a Moab, això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel:«Ai de Nebó,que ha estat devastada!Quiriataimha estat presa i humiliada,humiliada i abatudala ciutat inexpugnable.
2. S’ha acabat la fama de Moab.Han maquinatcontra la ciutat d’Heixbon:“Anem, fem-la desaparèixercom a nació!”I tu, Madmén,acabaràs silenciosa:l’espasa no s’apartaràdel teu darrere.
3. Se sent el clam d’Horonaim:quina devastació, quin desastre!
4. Moab ha estat destrossat:els seus crits se senten fins a Sóar.
5. La pujada de Luhitfa pujar el sanglot dels plors,i a la baixada d’Horonaimse sent el clam dolorós de la desfeta:
6. “Fugiu, salveu la vida,viviu com els matolls del desert!”
7. Et refiaves dels teus triomfsi dels teus tresors,però també tu seràs conquerida.El déu Quemoix serà deportatamb els seus sacerdots i dignataris.
8. El devastador entraràa totes les ciutats,no se n’escaparà cap ni una:destruirà les valls i saquejarà l’altiplà,tal com ha dit el Senyor.
9. Doneu ales a Moabperquè fugi volant;les seves ciutats quedaran desolades,no hi viurà ningú.
10. Maleït qui faci amb desganala tasca encomanada pel Senyor!Maleït qui privi de sangla seva espasa!
11. »Moab, des de jovehavia viscut tranquil,quiet com el vi sobre el solatge:no el passaven d’una gerra a l’altra,mai no l’havien deportat.Conservava el gust com el vi,no perdia la seva aroma.
12. »Però ara vénen dies que hi enviaré qui el trasbalsi: buidaran les seves gerres i abocaran els seus bots. Ho dic jo, el Senyor.
13. I Moab s’avergonyirà de Quemoix, tal com la gent d’Israel, que confiava en Betel, se’n va avergonyir.
14. »¿Com podeu dir:“Nosaltres som forts,guerrers avesats a combatre”?