19. Ai, entranyes meves, entranyes meves!Quin mal a les parets del cor!El cor em palpita, no puc callar:ressonen dintre meu els tocs de corn,la cridòria del combat.
20. Arriben notíciesde desfetes i més desfetes,tot el país és devastat!De cop m’han destruït les tendes,en un instant m’han arrasatels campaments.
21. Fins quan hauré de veure estendardsi sentir el toc de guerra?
22. «El meu poble és estúpid.Ho dic jo, el Senyor.No em coneix, no m’ha comprès;són fills insensats,sense enteniment,llestos per a fer el mal,incapaços de fer el bé.»
23. He mirat la terra:tota ella és caòtica i desolada;he mirat el cel: ni rastre de llum.
24. He mirat les muntanyes: tremolen;i els turons: tots s’estremeixen.
25. He mirat pertot arreu,i no hi ha ningú:fins els ocells han fugit.
26. He mirat encara,i els horts són un desert,totes les ciutats estan incendiades.El Senyor hi ha descarregatel foc de la seva indignació.
27. Això anuncia el Senyor:«El país sencer quedarà desolat,però no el vull destruir del tot.
28. Per això la terra portarà dol,i allà dalt, el cel s’enfosquirà.Us ho anuncio, és decisió meva:no me’n penediré ni em faré enrere.»
29. Al crit dels cavallers i dels arquers,la gent fuig dels pobles.S’amaguen a les coves,se’n van pels boscos,escalen els cingles:tots els pobles estan abandonats,no hi ha quedat ningú.
30. I tu, Jerusalem,què faràs quan siguis devastada?Ni que et vestissis d’escarlata,ni que et guarnissis d’ori et pintessis els ulls,t’embelliries per no res:els teus amants et menyspreen,demanen la teva vida.
31. He sentit un crit de partera,crits de dolorcom els d’un primer part.És el crit de Sió que panteixai estén les mans:«Pobra de mi! Em morode veure aquesta mortaldat.»