18. La teva conducta i les teves accionst’han portat tot això, Jerusalem:el fruit de la teva maldat és amarg,et penetra fins al cor.»
19. Ai, entranyes meves, entranyes meves!Quin mal a les parets del cor!El cor em palpita, no puc callar:ressonen dintre meu els tocs de corn,la cridòria del combat.
20. Arriben notíciesde desfetes i més desfetes,tot el país és devastat!De cop m’han destruït les tendes,en un instant m’han arrasatels campaments.
21. Fins quan hauré de veure estendardsi sentir el toc de guerra?
22. «El meu poble és estúpid.Ho dic jo, el Senyor.No em coneix, no m’ha comprès;són fills insensats,sense enteniment,llestos per a fer el mal,incapaços de fer el bé.»
23. He mirat la terra:tota ella és caòtica i desolada;he mirat el cel: ni rastre de llum.
24. He mirat les muntanyes: tremolen;i els turons: tots s’estremeixen.
25. He mirat pertot arreu,i no hi ha ningú:fins els ocells han fugit.
26. He mirat encara,i els horts són un desert,totes les ciutats estan incendiades.El Senyor hi ha descarregatel foc de la seva indignació.
27. Això anuncia el Senyor:«El país sencer quedarà desolat,però no el vull destruir del tot.
28. Per això la terra portarà dol,i allà dalt, el cel s’enfosquirà.Us ho anuncio, és decisió meva:no me’n penediré ni em faré enrere.»