14. «Jerusalem, renta’t el cor de tot mal,si vols que jo, el Senyor, et salvi.Fins quan alimentaràs en el teu pituna absurda confiança?
15. De Dan arriba el crit d’un missatger;noves d’infortunis,de les muntanyes d’Efraïm.
16. Aviseu les nacions,mobilitzeu-les contra Jerusalem.Vénen de terres llunyanesper assetjar-la,llancen crits de guerracontra les ciutats de Judà.
17. L’encerclen com qui vigila un camp,perquè s’havia rebel·lat contra mi.Ho dic jo, el Senyor.
18. La teva conducta i les teves accionst’han portat tot això, Jerusalem:el fruit de la teva maldat és amarg,et penetra fins al cor.»
19. Ai, entranyes meves, entranyes meves!Quin mal a les parets del cor!El cor em palpita, no puc callar:ressonen dintre meu els tocs de corn,la cridòria del combat.
20. Arriben notíciesde desfetes i més desfetes,tot el país és devastat!De cop m’han destruït les tendes,en un instant m’han arrasatels campaments.
21. Fins quan hauré de veure estendardsi sentir el toc de guerra?
22. «El meu poble és estúpid.Ho dic jo, el Senyor.No em coneix, no m’ha comprès;són fills insensats,sense enteniment,llestos per a fer el mal,incapaços de fer el bé.»
23. He mirat la terra:tota ella és caòtica i desolada;he mirat el cel: ni rastre de llum.
24. He mirat les muntanyes: tremolen;i els turons: tots s’estremeixen.