1. «Israel, si vols tornar,torna cap a mi.T’ho dic jo, el Senyor.Si treus del meu davantels cultes abominables,no hauràs d’anar errantd’un lloc a un altre.
2. Si, quan jures, ho fasper la vida del Senyor,amb veritat,segons el dret i la justícia,les nacions es beneirani es lloaran entre ellesvalent-se del nom del Senyor.
3. »Això diu el Senyora la gent de Judà i de Jerusalem:Arrabasseu noves terresi no sembreu més entre espines.
4. Circumcideu els vostres corsper al Senyor,gent de Judà i de Jerusalem;altrament s’encendràel foc del meu enuig,s’abrandarà i no l’apagarà ningú,per les maldats que cometeu.»
5. «Feu-ho saber per tot Judài que ho sentin a Jerusalem;que ressoni pel país el toc del corn,crideu amb totes les forces:“Aplegueu-vos, entrema les ciutats fortificades,
6. alceu l’estendard cap a Sió,refugieu-vos-hi, no us detureu!”Perquè jo, el Senyor, des del nord,faig venir un desastre,una gran ruïna.
7. Un lleó puja de la seva boscúria,un devastador de pobless’ha posat en marxa:surt dels seus dominisi devasta el teu país;les teves ciutats seran incendiades,no hi quedarà ningú.
8. Per això, vestiu-vos de sacen senyal de dol,ploreu i planyeu-vos,perquè l’enuig ardent del Senyorno s’aparta de nosaltres.
9. Aquell dia el coratge del reii el dels governants defallirà;els sacerdots quedaran atuïts,i els profetes, esglaiats.Ho dic jo, el Senyor.»
10. En sentir això vaig exclamar:«Ah, Senyor Déu!Has enganyat del totaquest poble i Jerusalemprometent-los la paumentre una espasaels travessava les entranyes.»
11. En aquell temps, el Senyor diràa aquest poble i a Jerusalem:«Per les dunes del desert es giraun vent xardorós,que s’abat sobre el meu poble.No és bo per a ventar el gra,no serveix per a netejar-lo.
12. D’allà m’arriba un vent fortíssim.Ara també jo sentenciaré contra ells.»