24. «Jo, el Senyor, afirmo, tan cert com visc: Ni que tu, Jeconies, fill de Joiaquim, rei de Judà, fossis un anell a la meva mà dreta, d’allà mateix me l’arrencaria.
25. Et faré caure en mans dels qui volen la teva mort, d’aquells qui et fan més por: cauràs en mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, i dels caldeus.
26. Us llançaré, a tu i la mare que et va infantar, a un país estranger, lluny de la vostra pàtria, i allí morireu.
27. Us delireu per tornar a la vostra terra, però no hi tornareu.
28. »¿És tan menyspreable,aquest Jeconies?¿És realment un atuell esmicolat,una gerra que no vol ningú?Per què van ser llançatsell i la seva família,tirats a una terra que no coneixien?
29. Terra, terra, terra,escolta la paraula del Senyor!
30. Això diu el Senyor:Inscriviu aquest home com un estèril,com un que ha fracassat en la vida,perquè no ha estat capaçde donar un descendentque s’assegués al tron de Davidi governés encara a Judà.»