20. «Puja dalt al Líban i crida,fes sentir la teva veu a Basan,crida des d’Abarim:“Han estat destrossatstots els teus amants!”
21. Quan vivies tranquil·la,jo et parlava,i tu deies: “No vull escoltar.”T’has portat així des de la jovenesa,no has fet cas del que jo et deia.
22. Ara els teus pastorsseran pasturats pel vent,els teus amantshauran d’anar-se’n captius.Llavors et caurà la carade vergonya i confusióper tot el mal que has fet.
23. Tu que habites al Líban,que tens el niu en un cedre,com gemegaràsquan et vinguin els dolors,quan et cargolis com la partera!»
24. «Jo, el Senyor, afirmo, tan cert com visc: Ni que tu, Jeconies, fill de Joiaquim, rei de Judà, fossis un anell a la meva mà dreta, d’allà mateix me l’arrencaria.
25. Et faré caure en mans dels qui volen la teva mort, d’aquells qui et fan més por: cauràs en mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, i dels caldeus.
26. Us llançaré, a tu i la mare que et va infantar, a un país estranger, lluny de la vostra pàtria, i allí morireu.
27. Us delireu per tornar a la vostra terra, però no hi tornareu.
28. »¿És tan menyspreable,aquest Jeconies?¿És realment un atuell esmicolat,una gerra que no vol ningú?Per què van ser llançatsell i la seva família,tirats a una terra que no coneixien?
29. Terra, terra, terra,escolta la paraula del Senyor!
30. Això diu el Senyor:Inscriviu aquest home com un estèril,com un que ha fracassat en la vida,perquè no ha estat capaçde donar un descendentque s’assegués al tron de Davidi governés encara a Judà.»