25. Estalvia als teus peusd’anar descalços,i a la teva gorja de passar tanta set!Però tu no en fas cas i contestes:“M’agraden els estrangersi vull anar al seu darrere.”
26. El lladre s’avergonyeixquan el sorprenen:així s’hauria d’avergonyirla gent d’Israelamb els seus reis i governants,els seus sacerdots i profetes.
27. Han dit a un tronc: “Ets el meu pare”,i a una pedra: “Tu ens has infantat.”M’han donat l’esquenai no la cara.Però, quan els arriben els desastres,exclamen: “Vine a salvar-nos!”
28. Què se n’ha fet, dels déusque havíeu fabricat?Que vinguin ells a salvar-vosa l’hora del desastre!Els teus déus, Judà,són tants com les teves ciutats.
29. »Per què pledegeu contra mi,si sou vosaltresque m’heu estat infidels?Ho dic jo, el Senyor.
30. Què n’he tret, de castigarla vostra gent,si no accepten la correcció?La vostra espasa elimina els profetescom un lleó que destrossa.
31. »Vosaltres, gent que m’escolteu,fixeu-vos en la paraula del Senyor.¿És que per a Israelvaig ser una mena de desert,una terra tenebrosa?Per què el meu poble diuque vol anar a la seva,que no vindrà més amb mi?
32. ¿Heu vist mai que una noiaoblidés les seves joies,o la núvia el vestit de noces?Doncs el meu pobles’ha oblidat de mides de fa temps i més temps.
33. »Com encertes el camía la recerca dels teus amors!Per això també els camins del malels tens ben coneguts.
34. Les vores del teu vestit són tacadesde la sang de gent pobra i innocent,que no havies pas trobatforadant una paretni cometent cap altre delicte.
35. I encara dius que ets innocenti que l’enuig del Senyors’apartarà de tu!Per això mateix et castigaré,perquè dius que no ets culpable.
36. »Com és que tens tanta pressaper a canviar els pactes fets?Fracassaràs amb Egiptecom vas fracassar amb Assíria.
37. També d’allà en tornaràsposant-te les mans al cap.Déu ha rebutjat aquellsen qui confiaves,i no et podran alliberar.»