1. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
2. – Vés, proclama per tot Jerusalem:“Això diu el Senyor:Recordo l’amorque em tenies de jove,com m’estimavesal temps de les noces.Em seguies pel desert,per terres que ningú no sembra.
3. Israel era consagrat a mi, el Senyor,com el primer fruit de la collita.Si algú gosava menjar-ne, m’ofenia,i els desastres li queien al damunt.Ho dic jo, el Senyor.”
4. Escolteu la paraula del Senyor,casal de Jacob,vosaltres, totes les tribus d’Israel.
5. Això diu el Senyor:«Quina culpa van trobar en miels vostres paresperquè s’allunyessin del meu costat?Se n’anaren darrere d’ídolsque no són res,i ells també es van tornar no res.
6. Ells no es digueren:“On és el Senyorque ens va treure d’Egiptei ens va portar pel desert,per terres de clots i d’estepes,per terres de set i de mort,per terres on no passa mai ningúi que cap home no ha poblat?”
7. Jo us havia dut a un país ufanós,on poguéssiu menjarels fruits millors.Però, així que hi entràreu,vau profanar la meva terra,vau fer abominable la meva heretat.
8. »Els sacerdots no pregunten:“On és el Senyor?”Ells, que havien de respondreen nom meu, no em coneixen.Els qui pasturen el poblem’han estat infidels.Els profetes han profetitzaten nom de Baal:tots van darrere de déusque no valen per a res.
9. Per això, jo, el Senyor,us acuso davant de tothom,i acuso també els vostres fillsi els fills dels vostres fills.
10. Aneu fins a les costes de Quitimi observeu,recorreu les estepes de Quedari mireu bé.Veureu com no hi ha passat maires de semblant:
11. cap nació no canvia els seus déus.I tanmateix no en són, de déus!Però el meu poble m’ha canviat a mi,que sóc la seva glòria,per déus que no valen per a res!
12. »Esglaia-te’n, cel,esgarrifa’t i tremola!Ho dic jo, el Senyor.
13. El meu poble ha comès un doble mal:m’ha abandonat a mi,font d’aigua viva,i s’ha excavat cisternes,cisternes esquerdades,que no retenen l’aigua.»
14. «Israel no era pas un captiuni havia nascut esclau.Com és, doncs,que se’l reparteixen per botí?
15. S’han llançat contra ellrugint com lleons:converteixen el país en un desert,i les ciutats,en ruïnes deshabitades.
16. I encara vindràla gent de Memfis i de Dafnei et raparan el cap.