1. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
2. – Vés, proclama per tot Jerusalem:“Això diu el Senyor:Recordo l’amorque em tenies de jove,com m’estimavesal temps de les noces.Em seguies pel desert,per terres que ningú no sembra.
3. Israel era consagrat a mi, el Senyor,com el primer fruit de la collita.Si algú gosava menjar-ne, m’ofenia,i els desastres li queien al damunt.Ho dic jo, el Senyor.”
4. Escolteu la paraula del Senyor,casal de Jacob,vosaltres, totes les tribus d’Israel.
5. Això diu el Senyor:«Quina culpa van trobar en miels vostres paresperquè s’allunyessin del meu costat?Se n’anaren darrere d’ídolsque no són res,i ells també es van tornar no res.
6. Ells no es digueren:“On és el Senyorque ens va treure d’Egiptei ens va portar pel desert,per terres de clots i d’estepes,per terres de set i de mort,per terres on no passa mai ningúi que cap home no ha poblat?”
7. Jo us havia dut a un país ufanós,on poguéssiu menjarels fruits millors.Però, així que hi entràreu,vau profanar la meva terra,vau fer abominable la meva heretat.
8. »Els sacerdots no pregunten:“On és el Senyor?”Ells, que havien de respondreen nom meu, no em coneixen.Els qui pasturen el poblem’han estat infidels.Els profetes han profetitzaten nom de Baal:tots van darrere de déusque no valen per a res.
9. Per això, jo, el Senyor,us acuso davant de tothom,i acuso també els vostres fillsi els fills dels vostres fills.
10. Aneu fins a les costes de Quitimi observeu,recorreu les estepes de Quedari mireu bé.Veureu com no hi ha passat maires de semblant:
11. cap nació no canvia els seus déus.I tanmateix no en són, de déus!Però el meu poble m’ha canviat a mi,que sóc la seva glòria,per déus que no valen per a res!
12. »Esglaia-te’n, cel,esgarrifa’t i tremola!Ho dic jo, el Senyor.
13. El meu poble ha comès un doble mal:m’ha abandonat a mi,font d’aigua viva,i s’ha excavat cisternes,cisternes esquerdades,que no retenen l’aigua.»
14. «Israel no era pas un captiuni havia nascut esclau.Com és, doncs,que se’l reparteixen per botí?