8. Serà com un arbreque arrela vora l’aigua,que enfonsa les arrels ran del torrent;no té por quan ve l’estiu,el seu fullatge es manté verd;no es neguiteja en anys de secada,no deixa de donar fruit.
9. No hi ha res més enganyósque el cor: no té remei.Qui és capaç de conèixer-lo?
10. Jo, el Senyor, penetro els corsi examino l’interior dels homes,per pagar a cada unsegons la seva conducta,segons el fruit de les seves obres.
11. Perdiu que cova ous que no ha post,és qui fa fortuna injustament:ha d’abandonar-la en la flor de la vida,i acaba els seus dies sense solta.»
12. Senyor, el lloc sagratdel nostre santuariés des del principiel teu tron excels i gloriós.
13. Esperança d’Israel,quedaran confosostots els qui t’abandonen!Els qui s’aparten de tu, Senyor,seran inscrits en el país dels morts,perquè han abandonat el Senyor,la font d’aigua viva.
14. Senyor, guareix-me i seré guarit,salva’m i seré salvat:a tu s’adreça la meva lloança.
15. Ells em van dient: «Què se n’ha fet,de la paraula del Senyor?Que es compleixi!»
16. Però jo no m’he negata seguir-te davant el ramat,ni tampoc desitjavaque arribés el dia irremeiable.Prou saps que venia de tuallò que sortia dels meus llavis!
17. No siguis per a mi causa d’esglai,tu, refugi meu en dies de desastre.
18. Que quedin avergonyitsels qui em persegueixen, i no jo!Que s’esglaïn ells, i no jo!Aboca damunt d’ellsel dia del desastre,desfés-los amb una doble desfeta!
19. Això em digué el Senyor:– Vés, posa’t a la porta del Poble, per on entren i surten els reis de Judà, i a les altres portes de Jerusalem.
20. Digues-los: “Escolteu la paraula del Senyor, reis de Judà i tots els habitants de Judà i de Jerusalem que entreu per aquestes portes.
21. Això us diu el Senyor: Vetlleu per la vostra vida, no tragineu càrregues en dissabte, el dia de repòs, ni les entreu per les portes de Jerusalem.
22. No tragineu càrregues fora de casa vostra en dissabte, el dia de repòs, ni feu cap treball. Santifiqueu el dissabte, tal com vaig manar als vostres pares.
23. »Però ells no ho han escoltat ni n’han fet cas; han anat a la seva, han fet el sord i no s’han volgut esmenar.
24. »Ho dic jo, el Senyor: Si feu cas de mi i no entreu càrregues per les portes d’aquesta ciutat en dia de repòs, si santifiqueu el dissabte abstenint-vos de tot treball,
25. els reis que seuen al tron de David entraran en aquesta ciutat muntats sobre carros i cavalls, juntament amb els seus prohoms, amb la gent de Judà i els habitants de Jerusalem; i aquesta ciutat serà habitada per sempre.