1. «El pecat de Judà està escritamb un estilet d’acer,està gravat a punta de diamanten la tauleta del seu cori en els angles dels seus altars.
2. Com si es recordessin dels seus fills,els de Judà es recordendels seus altars,dels seus bosquets sagratsal voltant d’un arbre frondós,dalt dels turons elevats.
3. Ai de tu, que vius a la muntanyai que tens els santuaris en ple camp!Abandonaré al pillatgeels teus tresors i riquesesperquè els recintes sagrats on pequensón per tot el teu territori.
4. Tu deixaràs reposar la terra,aniràs lluny de l’heretatque et vaig donar:et sotmetré als teus enemicsen un país que no coneixes,perquè heu encèsel foc del meu enuig,i cremarà per sempre.»
5. Això diu el Senyor:«Maleït l’homeque confia en els homesi busca qui li faci de braç dret,mentre el seu cors’allunya del Senyor.
6. Serà com un matoll de l’Arabàque mai no tasta la pluja;viu en un desert xardorós,en una terra salabrosaque no es pot habitar.
7. Beneït l’home que es refia del Senyor,que posa en el Senyor la confiança.
8. Serà com un arbreque arrela vora l’aigua,que enfonsa les arrels ran del torrent;no té por quan ve l’estiu,el seu fullatge es manté verd;no es neguiteja en anys de secada,no deixa de donar fruit.
9. No hi ha res més enganyósque el cor: no té remei.Qui és capaç de conèixer-lo?
10. Jo, el Senyor, penetro els corsi examino l’interior dels homes,per pagar a cada unsegons la seva conducta,segons el fruit de les seves obres.