6. Ets tu qui m’ha abandonati s’ha fet enrere;però ara, cansat de desdir-me’n,he aixecat la mà contra tuper destruir-te.Ho dic jo, el Senyor.
7. Us he ventat amb la palaen cada ciutat del país.He extingit el meu poble,l’he deixat sense fills,però ells no han canviat de conducta.
8. Les seves viudes són més nombrosesque els grans de sorrade la vora de la mar.Ara envio contra ellesmares de joves guerrers,gent que les espoliï en ple migdia.Tot d’una he fet cauresobre Jerusalemdesordre i confusió.
9. La mare de set fillsdefalleix i perd l’alè.Encara de dia, se li pon el sol:està cobertade confusió i d’ignomínia.I als qui resten, els deixaré encaraa mercè de l’espasa de l’enemic.Ho dic jo, el Senyor.”
10. Ai de mi, mare meva!Per què em vas infantar?Sóc un home de plets i de querellesarreu del país.No he prestat ni manllevat,però tothom em maleeix.
11. El Senyor diu: «Et juro que pel teu béet deslligaré les cadenes.Et juro que en tempsde desastres i infortunisfaré que els enemicset vinguin a trobar.
12. Per ventura el ferro dolçpodria trencarl’acer trempat o el bronze?
13. Però a tu, Judà,en paga pels teus pecats,t’abandonaré al pillatgeper tot el teu territori,amb els teus tresors i riqueses,
14. i et sotmetré als teus enemicsen un país que no coneixes,perquè s’ha encèsel foc del meu enuigi cremarà contra vosaltres.»