12. Per ventura el ferro dolçpodria trencarl’acer trempat o el bronze?
13. Però a tu, Judà,en paga pels teus pecats,t’abandonaré al pillatgeper tot el teu territori,amb els teus tresors i riqueses,
14. i et sotmetré als teus enemicsen un país que no coneixes,perquè s’ha encèsel foc del meu enuigi cremarà contra vosaltres.»
15. Senyor, tu ho saps:recorda’t de mi i protegeix-me,fes-me justíciacontra els qui em persegueixen.No retinguis el teu enuig:sàpigues que per tu suporto ultratges.
16. Quan m’arribava la teva paraula,jo la devorava:ella ha estat el goigi l’alegria del meu cor.Jo porto el teu nom,Senyor, Déu de l’univers.
17. No m’he reunit mai amb les collesque es diverteixen fent festes.M’has obligat a quedar-me tot sol,ple del teu enuig fins dalt de tot.
18. Per què el meu dolor es fa eterni no se’m vol tancarla ferida enverinada?Has estat per a mi una font enganyosad’aigües incertes.
19. Això m’ha respost el Senyor:«Si tornes, et deixo tornar;continuaràs al meu servei.I si destries allò que valdel que no té valor,jo parlaré per la teva boca:ells acabaran tornant a tu,i no pas tu a ells.