20. Sóc com una tenda devastada.N’han arrencat totes les cordes:els fills m’han abandonat,no me’n queda cap.Ja no em plantarà ningú la tenda,no hi haurà qui n’alci la lona.
21. Els pastors eren uns necis,no consultaven el Senyor;per això, com que no han tingut seny,tot el ramat se’ls ha esgarriat.
22. Atenció, arriben notícies:S’acosta una gran remordel país del nordque convertirà les viles de Judàen un desert,en un refugi de xacals.
23. Senyor, veig que l’homeno és amo de la seva conducta:quan camina,no orienta els seus passos.
24. Corregeix-me, Senyor,però amb mesura;no amb enuig,que no en quedaria res.
25. Aboca la teva indignaciósobre les nacions que no et coneixen,sobre els poblesque no invoquen el teu nom.Han devorat els fills de Jacob:els han devorat, els han consumit,han devastat el seu país.