15. són coses absurdes,un autèntic engany,i desapareixeran quan el Senyorpassarà comptes.
16. Ell, possessió del poble de Jacob,no és com aquests ídols:és el creador de toti té Israel com a pròpia heretat.El seu nom és“Senyor de l’univers”.»
17. Recull de terra el farcell,tu que vius en ple setge!
18. El Senyor anuncia això:«Aquesta vegada llançaré amb la fonaels habitants d’aquest país,d’un cop de mà els faré arribaron ara apunto.»
19. Ai de mi! Quina desfeta!Se m’ha obert la ferida.Jo pensava:«Com podré suportar aquest mal!»
20. Sóc com una tenda devastada.N’han arrencat totes les cordes:els fills m’han abandonat,no me’n queda cap.Ja no em plantarà ningú la tenda,no hi haurà qui n’alci la lona.
21. Els pastors eren uns necis,no consultaven el Senyor;per això, com que no han tingut seny,tot el ramat se’ls ha esgarriat.
22. Atenció, arriben notícies:S’acosta una gran remordel país del nordque convertirà les viles de Judàen un desert,en un refugi de xacals.
23. Senyor, veig que l’homeno és amo de la seva conducta:quan camina,no orienta els seus passos.
24. Corregeix-me, Senyor,però amb mesura;no amb enuig,que no en quedaria res.
25. Aboca la teva indignaciósobre les nacions que no et coneixen,sobre els poblesque no invoquen el teu nom.Han devorat els fills de Jacob:els han devorat, els han consumit,han devastat el seu país.