8. Qui ha sentit a dir una cosa així?Qui ha vist mai res de semblant?Podria néixer un país en un sol dia?Qui podrà infantar d’un sol coptot un poble?Però Sió ha infantat els seus fills,quan tot just començavaa sentir els dolors.
9. Diu el Senyor, el teu Déu:«Si sóc jo qui obre el pas a l’infant,haig d’impedir que neixi?Sóc jo qui el faig néixer:no el privaré pas de veure la llum.»
10. Alegreu-vos amb Jerusalem,feu festa amb ellatots els qui l’estimeu.Alegreu-vos del seu goigtots els qui portàveu dol per ella.
11. Xuclareu i us saciareudel seu pit que consola,sereu alletats amb les delíciesdel seu ric aliment.
12. Perquè això diu el Senyor:«Jo decantaré cap a ellala pau, com un riu,la riquesa de les nacions,com un torrent desbordant.Vosaltres en xuclareu les delícies;sereu portats al braçi amanyagats sobre els genolls.
13. Com una mare consola el seu fill,jo també us consolaré:a Jerusalem sereu consolats.
14. Quan ho veureu,el vostre cor bategarà de goigi reviuran com l’herbaels vostres ossos.La mà del Senyor es farà conèixerals seus servents,però els seus enemicstastaran la seva indignació.»
15. El Senyor vindrà armat de foc,els seus carros seran com l’huracà.Abocarà el braser del seu furor,les flames i el focde la seva condemna.
16. El Senyor jutjarà tots els mortalsarmat amb l’espasa i amb foc.Seran moltes les seves víctimes.
17. Els qui es consagren i purifiquenper entrar als jardins sagratsi van al darrered’aquell qui hi ha al mig,els qui mengen carn de porc,de rates i d’altres animalsdetestables,aquests moriran tots alhora.Així ho ha dit el Senyor.
18. «Quant a mi, el Senyor, tinc ben presents les obres dels homes i els seus pensaments. Ha arribat el temps de reunir totes les nacions i totes les llengües. Tots vindran i contemplaran la meva glòria.
19. Alçaré enmig d’ells un estendard, i als qui sobrevisquin els enviaré als pobles de Tarsis, Pul, Lud –terra famosa pels seus arquers–, Tubal, Javan i a les illes més llunyanes, que mai no havien sentit parlar de mi ni havien vist la meva glòria. Ells l’anunciaran a tots aquests pobles.
20. Llavors, de totes les nacions em presentaran, com una ofrena, tots els vostres germans que hi vivien. Els portaran dalt de cavalls, en carruatges o en lliteres, muntats en mules o en dromedaris, fins a la meva muntanya santa de Jerusalem. Ho dic jo, el Senyor. Serà la seva ofrena, i jo l’acceptaré com accepto l’ofrena que els israelites porten al meu temple en vasos purificats.