19. Alçaré enmig d’ells un estendard, i als qui sobrevisquin els enviaré als pobles de Tarsis, Pul, Lud –terra famosa pels seus arquers–, Tubal, Javan i a les illes més llunyanes, que mai no havien sentit parlar de mi ni havien vist la meva glòria. Ells l’anunciaran a tots aquests pobles.
20. Llavors, de totes les nacions em presentaran, com una ofrena, tots els vostres germans que hi vivien. Els portaran dalt de cavalls, en carruatges o en lliteres, muntats en mules o en dromedaris, fins a la meva muntanya santa de Jerusalem. Ho dic jo, el Senyor. Serà la seva ofrena, i jo l’acceptaré com accepto l’ofrena que els israelites porten al meu temple en vasos purificats.
21. I fins i tot d’entre ells jo escolliré sacerdots i levites. Ho dic jo, el Senyor.
22. »La vostra descendència i el vostre nom persistiran davant meu com el cel nou i la terra nova que jo creo. Ho dic jo, el Senyor.
23. »Cada festa de lluna novai cada dissabte,tothom vindrà a adorar-me.Ho dic jo, el Senyor.
24. Quan surtin del temple,veuran els cadàversdels qui es van revoltar contra mi.El cuc que els devora no moriràni s’apagarà el foc que els crema.Serà un espectacle repugnantals ulls dels mortals.»